03.- La Mediació Comunitària Veïnal.- PROTOCOL MCV.-

 ESPAI EN CONSTRUCCIÓ

Estudiem els indicadors, els criteris i el protocol de MCV Mediació Comunitària Veïnal.- PROTOCOL "Més Com Veïnal"

Protocol Entrenament Lúdic mental pel sentit Cooperatiu (Cooppel).

Aprenem junts a ser  bon veïnat 

1.- Món veïnal, carrers i escales actives.-

Diferenciar la propietat privada, comunitària i pública.

Protocols en cas de procés habitual a en el casos d'urgència o emergència.

Comunicats preventius, resolutius, restauratius, etc.

1.- Presidència d'escala

2.- Administració de finques

3.- Federació veïnal o AAVV en cas de tenir-ne una com a referent.

4.- Mediació comunitària veïnal voluntària qualificada i acreditada. informar, orientar, assessorar, facilitar, acollir i acompanyar.

5.- Guàrdia Urbana, ordre i ordenanças

6.- Mossos d'Esquadra, ordre i penal

Gràcies a persones, entitats i recursos

02.- Lideratge guanyat, portaveu i representació jurídica, física o de projecte.-

 

Lideratge guanyat, portaveu i representació jurídica, física o de projecte.-

Postulant vol dir demanar, lluitar, mostrar confiança, reputació, etc.

El lideratge s'ha de guanyar o és el que és té, són persones que són referents, generen confiança, tenen experiència, criteri, bona fe i saben el que és la vida amb sentit comú.

Ser portaveu és la persona que porta la veu d'un col·lectiu que li dona la paraula, o bé d'un col·lectiu que no sap con fer-ho o que no pot o que de moment no vol expressar el vol dir o que cal comunicar.

En canvi la representació jurídica és quan es trasllada els acords d'una associació.

Les associacions poder estar no registrades oficialment sense NIF i la representació es física o el que un document especifiqui sigui oficial o notarial.

Són associacions factuals o de fet.

Sí, exactament. Una associació pot existir de manera informal o no registrada oficialment, sense NIF ni inscripció al registre corresponent. En aquest cas:

• Associació de fet: Es tracta d’un grup de persones que s’organitzen per a una finalitat comuna, però que no té personalitat jurídica pròpia. Per tant, no pot obrir comptes bancaris a nom de l’associació, ni signar contractes oficials. Les responsabilitats legals i econòmiques recauen directament sobre les persones físiques implicades.

• Representació: Si no hi ha entitat registrada, la representació només pot ser física i personal. És a dir, qui parli o actuï ho fa en nom del col·lectiu però amb responsabilitat pròpia, tret que s’hagi fet un document (per exemple, una acta interna signada o un document notarial) que especifiqui qui representa el grup.

• Associació registrada (amb NIF i estatuts): Quan s’inscriu al registre corresponent (p. ex. Registre d’Associacions de la Generalitat a Catalunya), adquireix personalitat jurídica i pot tenir NIF, obrir comptes, rebre subvencions i tenir representació oficial reconeguda. En aquest cas, la representació la determinen els estatuts i les actes de l’assemblea.

👉 En resum: sense registre ni NIF, una associació existeix de fet però la seva representació és tan sols la que les persones li donin a través d’acords interns o documents privats/notarials, no pas la que li reconeixen oficialment les administracions.

Vols que et faci un esquema comparatiu entre associació registrada i no registrada per veure clarament les diferències?

Perfecte, aquí tens un esquema comparatiu entre una associació registrada i una associació no registrada (de fet):

---

🔹 Associació registrada (amb NIF i estatuts)

• Personalitat jurídica: Sí.

• NIF: Sí, permet operar legalment (bancs, contractes, subvencions).

• Registre: Inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat.

• Estatuts: Aprovat per l’assemblea fundacional i registrats.

• Representació: Oficial, segons els estatuts (president/a, junta directiva).

• Responsabilitat: Recau sobre l’associació com a entitat, no sobre les persones físiques (excepte casos greus).

• Drets i avantatges:

  • Rebre subvencions públiques i privades.

  • Obtenir cessions d’espais municipals.

  • Accedir a convenis i projectes oficials.

  • Capacitat d’actuar en nom propi davant l’Administració i tercers.

---

🔹 Associació no registrada (de fet, sense NIF)

• Personalitat jurídica: No.

• NIF: No. No pot obrir comptes ni signar contractes a nom del col·lectiu.

• Registre: No consta en cap registre oficial.

• Estatuts: Poden existir de manera interna, però no tenen validesa oficial.

• Representació:

  • Només física i personal.

  • Pot establir-se per un document intern (acta, acord) o per escriptura notarial si es vol donar més força.

• Responsabilitat: Recau directament sobre les persones que actuen en nom del grup.

• Drets i avantatges:

  • No pot accedir a subvencions públiques ni convenis.

  • No té veu oficial davant administracions.

  • Funciona de manera més flexible i sense burocràcia.

---

👉 En resum:

• Associació registrada = reconeixement legal, més possibilitats però més burocràcia.

• Associació no registrada = flexibilitat i menys tràmits, però sense protecció legal ni capacitat d’actuar oficialment.

Vols que t’ho faci en format taula comparativa visual per tenir-ho encara més clar i pràctic?

PORTAVEUS

Sí, en una associació no registrada (de fet), un grup pot designar una persona portaveu. Ara bé:

• Portaveu en un col·lectiu no registrat:

  • És una figura de consens intern, escollida pel grup.

  • Pot parlar en nom del col·lectiu davant mitjans, veïns, institucions, etc.

  • No té representació legal reconeguda: si cal signar documents oficials, contractes o assumir responsabilitats jurídiques, qui ho faci respon a títol personal.

• Portaveu en una associació registrada:

  • Els estatuts estableixen qui representa oficialment l’associació (normalment el president/a).

  • Tot i això, es pot designar un portaveu per funcions comunicatives, encara que la representació legal continuï sent de la junta directiva.

👉 En resum:

• Sí, es pot tenir portaveu en ambdós casos.

• La diferència és que, en una associació registrada, la representació està regulada pels estatuts i té reconeixement oficial; en una no registrada, és només simbòlica o comunicativa, sense efectes legals.

Vols que et prepari un model senzill d’acta perquè un grup de persones pugui designar oficialment un portaveu encara que no estigui registrat?

Perfecte 👌 Aquí tens un model senzill d’acta per designar un portaveu en una associació no registrada (de fet). El podeu adaptar al vostre cas:

---

📝 ACTA DE DESIGNACIÓ DE PORTAVEU

Col·lectiu/Associació de fet: [Nom del col·lectiu]
Data: [dia/mes/any]
Lloc: [població]

En reunió de les persones integrants del col·lectiu [nom], s’acorda el següent:

ACORD

1. Es designa com a portaveu del col·lectiu a la persona:

   • Nom i cognoms: ___________________________

   • DNI: ___________________________

2. El portaveu tindrà la funció de:

   • Representar el col·lectiu davant mitjans de comunicació, entitats, institucions i altres agents socials.

   • Transmetre les decisions preses col·lectivament, sense poder de decisió personal.

   • Actuar en nom del grup en qüestions comunicatives i de participació.

3. Es deixa constància que aquest acord no confereix personalitat jurídica ni responsabilitat legal al col·lectiu, i que qualsevol compromís jurídic o econòmic requerirà la signatura personal i individual de qui correspongui.

SIGNATURES

Les persones presents signen aquesta acta com a prova de conformitat:

• Nom i cognoms: _____________________ Signatura: ___________

• Nom i cognoms: _____________________ Signatura: ___________

• Nom i cognoms: _____________________ Signatura: ___________
  (afegir tants com calgui)

---

Així teniu un document intern que dona legitimitat social al portaveu, encara que no tingui efectes legals oficials davant l’Administració.

👉 Vols que t’el prepari també en format taula editable (Word/Excel) perquè sigui més fàcil d’emplenar i signar?

01.- Mediació comunitària universal. Justícia de proximitat.- Oficina Virtual Human Rights

La mediació comunitària és universal i bé protegida pels Drets Humans.

      Human Rights 

 Projecte MEDIACOM JUSTiPROX

01.-Presentació del nou projecte 2025-30. 

1.1.- Davant el nou canvi legislatiu en justícia. Llei Orgànica LO 01  2025

- Com a mediador comunitari i veïnal de barri des de 2000 fins a l'actualitat a la ciutat de Tarragona, des de 2019 secretaria de comunicació de la federació veïnal Segle XXI de Tarragona ciutat (MediaCom) i 

- Com a Jutge de Pau des de 2007 com a suplent i des de 2020 com a titular de Cabacés (el Priorat) en Just-i-Prox.

1.2.- Funció d'aquest bloc.-

Aquest bloc Comental amb entrades segons el meu compromís de la Causa  i de la Tesi postulant Cooppel per la Pau ODS 2030, respecte a la mediació comunitària i la justícia de proximitat. (MediaCom Just-i- Prox)

Opinaré com una persona més amb el dret  a la llibertat d'expressió.

2.- Objectius:-

1.- Potenciar la mediació comunitària i la justícia de proximitat. Sota el principis del consentiment i de la confidencialitat.

2.- Expressar l'opinió com a dret de la Llibertat i de l'esperit crític i de la bona fe, sentit comú i seny. Pel sentit cooperatiu comunitari (Cooppel)

3.- Posar en marxa iniciatives solidàries al voltant de la justicia de proximitat i estratègies de la mediació comunitària.

4.- Fem difusió de temes al voltant dels Drets Humans i de la Natura, de casos de resolucions judicials per aprendre a argumentar situacions que ens podem trobar.

5.- Denunciar abusos contra la convivència, actuacions desproporcionades en el marc de l'ètica ciutadana i de la política local. 

3.- La llibertat de la mediació comunitària, la confiança, la reputació, el consentiment i la confidencialitat.-

Per a ser una persona voluntària, qualificada, acreditada i amb competències de mediació comunitària amb formació, experiència i mèrits només cal estar disponible, sense càrrecs oficials, amb suport associatiu o federatiu i amb objectius solidaris d'aprenentatge servei comunitari.

4.- Estudi des de la funció de la justícia de proximitat.- 

Des del marc laboral, càrrec municipal i figura professional de justícia en el CEJFE, però sense perfil laboral a nivell oficial, és voluntariat qualificat i acreditat (actuals jutges i jutgesses de pau) i perspectives de futur.

És absolet ? a les necessitats actuals del segle XXI i en els drets laborals i professionals de mediació professional.

La diferència de la ciutadania en els municipis amb Tribunal de primera instancia i els que no en tenen on es troba els Jutjats de Pau que ara passar a ser Oficines de Justícia Municipal. Pot ser insconstitucional el tracte?.

4.1.- Estudi dels models de la mediació comunitària i de la justícia de proximitat a arreu: Reste d'Espanya, altres països de la UE. Etc.

COMENTAL OBERT EN CONSTRUCCIÓ FINS DESEMBRE DE 2025

Seran perfils professionals o de semi-voluntariat com ara

Han de ser escollits per una comissió professional i no pel plenari municipal, aquest podria alabar l'elecció professional i donar-li suport

Cal estar formats en el camp de la mediació comunitària universal.

5.- Posarem a disposició:

- Orientació formativa sobre mediació comunitària i les jornades de mediació professional intercol·legial de Tarragona.

- Informació sobre posar-se al dia en el CEJFE

- Seguiment en el suport de la ACPJ

6.- Posta en marxa de l'Institut de la Mediació Comunitària a les persones i a les associacions. 

Oficina Virtual Human Rights 

Cooppel Institut Mediació Social   "CiMS". de la conversa i l'escola activa

Disponible a informar, orientar, assessorar en acolliment i acompanyament a persones, a associacions i a federacions.

Com prevenir? Punts Lila. Protocols de prevenció i actuació en la violència sexual a entitats.

Com mediar en comunitat?

7.- Exemple aquest estiu a Cabacés (el Priorat) . Cabacés un referent.

Taula rodona amb els Mossos d'Esquadra

Col·loqui sobre la prevenció en temes de mediació comunitària

Exposició del treball de recerca sobre la comprensió i el record per a totes les edats

8.- Contacte.- 

Oficina Virtual Human Rights 

ESCRIU

A Whats o Telegram    619 79 39 69

A info@cooppel.org

 Les 24 hores i et contestem el més aviat possible

Atenció riscos, val més prevenir que curar